Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883. Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans. Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com la “Il·lustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l’església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).