Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys. La companyia noliejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar —ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió— i per trencar, així, el monopoli de Cadis; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània. Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc. El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió. Perdurà fins el 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).