Conat

Municipi del Conflent, en una de les valls de l’esquerra de la Tet (vall de Conat), entre les d’Évol i de la Castellana, formada per la confluència de les de Noedes i d’Orbanyà, drenada per la riera de Callau, que desguassa a la Tet prop de Prada.

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs; hi ha fonts d’aigua ferruginosa (font de l’Aram). La manca de possibilitats per a l’agricultura (11 ha de superfície agrícola) i la ramaderia (menys d’un centenar de caps de cabrum) ha produït la despoblació del municipi. El poble, que agrupa tota la població (45 h [1981]; 520 m alt), esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat (de la qual formava part Orbanyà), que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona. Dels seus descendents passà als Mirambell, als Alemany de Bellpuig (1531), als Ros i als Hortafà. L’església parroquial (Sant Joan) és un sòlid edifici del s XII, bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb un absis; al portal hi ha una inscripció que en dóna el nom de l’arquitecte (Petrus a Petra). Dins el terme hi ha el poble de Vellans i els llocs d’ Arletes i Nabilles.