La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana; conserva el nucli antic constituït per un carrer, paral·lel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari. Hi són recursos recents l’explotació de la fusta (serradores) i també l’afluència turística. La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari (funcions administratives, comerç). L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat.
Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons VIII, amb l’ajuda d’Alfons I el Cast de Catalunya i d’altres forces cristianes, atretes per la consideració de croada que el papa havia conferit a la lluita. Agraït Alfons VIII per aquesta ajuda, eximí el rei català i els seus successors del vassallatge, més nominal que real, que li devien per causa de Saragossa. El 1189 Conca obtingué d’Alfons VIII un important fur i assolí del papa que hi fos establerta una seu episcopal. Durant el segle XVI la ciutat fou cap d’un dels districtes ramaders de la Mesta, la decadència de la qual, doncs, l’afectà considerablement. Saquejada pels francesos el 1808, fou reconquerida poc temps després per les forces d’El Empecinado. Durant la tercera guerra Carlina fou conquerida (1874) per les tropes de l’infant Alfons Carles, però fou reconquerida el mateix any pel general Pavía. Durant la guerra civil de 1936-39 restà a les mans dels republicans fins als darrers moments.
El monument més important és la seva catedral, gòtica (acabada probablement el 1257); presenta planta de creu llatina amb tres naus, absis poligonal amb deambulatori (1448) i voltes d’ogives encreuades. És remarcable el contingut artístic de les capelles, amb el retaule gòtic de Tots els Sants , i el de la Capilla de los Caballeros amb obres de F. Yáñez (segle XVI), el Transparente de Ventura Rodríguez i les escultures de Pedro de Mena a la sagristia.
Façana de la catedral de Conca
© C.I.C - Moià
En el tresor de la catedral hi ha peces litúrgiques d’un gran valor (reliquiari bizantí del segle XIV) i obres de Gerard David, El Greco i Juan de Borgoña. Hi ha el Museo Arqueológico Provincial (1962) i, sobretot, el Museo de Arte Abstracto Español, a les cases penjades, fundat el 1966 pels pintors F. Zóbel i G. Torner.