La seva poesia té un caràcter íntim amb un fons surrealista molt aconseguit. Júbilos (1934), llibre de poemes, meresqué l’elogi de Juan Ramón Jiménez. Seguiren Pasión del verbo (1944), Ansia de la gracia (1945), Mujer sin edén (1947), Derribado arcángel (1960), Jagur puro inmarchito (1963), A este lado de la eternidad (1970), poemari amorós de profund sentiment, i Corrosión (1975). També publicà contes i assaig ( El pensamiento teórico-práctico de los formadores , 1995). Fou la primera dona elegida membre de la Real Academia Española de la Lengua (1978). El 1986 publicà les memòries Por el camino, viendo sus orillas i el 1987 guanyà el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil amb Canciones de Nana y desvelo .