Autor d’una concepció psicològica sensualista que exercí una gran influència sobre els “ideòlegs” (Destut de Tracy, Cabanis). Prolonga l’anàlisi gnoseològica de Locke i sosté que la “reflexió” no és, com aquest creia, una segona font de coneixements, sinó un efecte natural i espontani de les “sensacions”, que, combinant-se entre elles, fan sorgir des de l’exterior (antiinnatisme) i progressivament totes les idees i àdhuc les facultats. Aquest sensualisme, que cal no confondre amb un materialisme, determina també la seva concepció de la vida social i econòmica, que es basa en la sensació de necessitat. La seva teoria de la ciència com “un llenguatge ben fet” té una actualitat sorprenent. Les seves obres fonamentals són Essai sur l’origine des connaissances humaines (1746) i Traité des sensations (1754).