Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions (Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo i Kikuyo, 1955) i, sobretot, per la seva novel·la No una, sino muchas muertes (1957), obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú. No tornà a publicar fins el 2007, amb la novel·la .El narrador de historias, a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra (2009).