Foren constituïdes tres seccions d’estudi: la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament. Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel; hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV. Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra. Unes altres intervencions foren les de Joan Maragall, Llorenç Riber, Joaquim Ruyra, Gabriel Alomar, Àngel Ruiz i Pablo, Pere Vidal, Joseph Calmette, Joaquim Miret i Sans, Manuel de Montoliu, Ramón Menéndez Pidal, etc. Els temes, comunicacions i altres parlaments foren publicats a Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1908), a cura d’Emili Vallès. El congrés tingué una gran transcendència, no solament en l’aspecte científic, sinó també en el de reforçar el renaixement lingüístic i literari dels Països Catalans.
Celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona, l’any 1906
© Arxiu Fototeca.cat
Congrés lingüístic celebrat a Barcelona el 1906 per iniciativa i sota la presidència d’Antoni Maria Alcover, el qual formava part de la comissió tècnica amb Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Joaquim Casas i Carbó.