La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern. Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis. Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia. Les corts de Briviesca (1387), Enric III (1406) i Enric IV (1459) el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat. El progressiu afebliment de les corts, el centralisme governatiu i la creixent complicació burocràtica n'augmentaren la importància durant el regnat dels Reis Catòlics. Les mateixes corts de Madrigal (1476) i de Toledo (1480) aprovaren unes noves prerrogatives per al consell, i les ordenances del 1480 l’estructuraren sobre un eclesiàstic, tres nobles i vuit o nou lletrats. Vers el 1489 fou institucionalitzat el càrrec de president, que ben aviat assolí una gran rellevància. La revolució de les Comunitats intentà, sense èxit, el retorn de la influència municipal i una participació més àmplia i democràtica dels estaments populars. Fou reformat per les ordenances de la Corunya (1554). Felip II en segregà la Cambra de Castella (1588), i Felip III el dividí en quatre sales (1608). De fet, promulgava les lleis reials, administrava el regne i actuava com a tribunal d’apel·lació. Al s XVIII assumí les funcions del Consell d’Estat i del Consell d’Aragó (1707) (els afers de la corona catalanoaragonesa passaren a la seva jurisdicció), però la seva importància anà minvant. Suprimit durant els períodes constitucionals (1812-14 i 1820-23), fou absorbit, el 1834, pel Consell Reial d’Espanya i Índies.