i Consell de Cent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
història hist
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions. Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre. El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle (amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders), i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució. Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscil·laren entre vuitanta i dos-cents sis, fins que el 1455 restà fixat en cent vint-i-vuit jurat i constituït equitativament per 32 persones de cada estament. El nomenament dels ciutadans i mercaders anava a càrrec dels consellers, i el dels artistes i els menestrals, dels consellers amb acord dels cònsols dels gremis, punt que fou motiu de greus discòrdies a mitjan s XV. La constitució tenia lloc els primers dies de desembre de cada any, i la jura dels seus membres, el dia de Santa Llúcia. Fins el 1371, que fou construït el Saló de Cent a la casa de la ciutat, les sessions tingueren lloc, primerament, al convent de predicadors, i després, al de franciscans. El convocaven els veguers per ordre dels consellers, quan aquests ho creien necessari i en unes altres dates fixes (dies de Sant Andreu, Santa Llúcia i Sant Marc). L’hora de reunió sembla que no fou fixada fins el 1637. Les dificultats de reunió feren necessària aviat la creació d’un consell ordinari més restringit que prengué el nom de Trentenari . El Consell de Cent decidia en els afers municipals, elegia els consellers i altres càrrecs municipals i decidia quan un jurat havia de canviar d’estament o quan havia d’ésser expulsat. Malgrat les lluites per a democratitzar el govern municipal ( la Busca ), el Consell de Cent evolucionà en un sentit aristocràtic, sobretot en el regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó, el qual, entre el 1493 i el 1510, donà més escons als ciutadans honrats i hi permeté l’entrada de setze cavallers, com també que el sistema electiu fos substituït pel d’insaculació. El predomini aristocràtic no deixà de provocar algunes reaccions dels estaments inferiors (1520, 1547, 1570). Organisme realment rector de la ciutat, amb influència àdhuc sobre una gran part del Principat, exercí un paper important durant la guerra dels Segadors i en la de Successió, i pot ésser considerat com la forma més representativa del govern municipal barceloní. Fou abolit el 1714 pel decret de Nova Planta.

Col·laboració: 
CBG
Llegir més...