La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt. Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres (nou de cada braç). El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment. Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la capitulació de Pedralbes.