De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana
Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys. Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics. Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apel·lacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls. Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs oficials del mateix consell, i de presentar la setena (batlle), determinar els repartiments de la quèstia i les modalitats del seu lliurament, sancionar les infraccions dels reglaments (pena del cot i del recot de la terra) i arbitrar els recursos presentats pels particulars contra les decisions dels consells dels quarts i dels comuns. Les seves sentències podien ésser, però, modificades o anul·lades pels coprínceps, a qui els ciutadans tenen el dret de recórrer en darrera instància (recurs de queixa). Pertanyia també al Consell General de declarar l’obertura i la clausura del Tribunal de Corts i de convocar, en casos excepcionals, l’assemblea magna, a la qual assistien, a més del consell ple, els cònsols i tres o quatre representants, especialment qualificats, de cada parròquia.
El Consell General actual
El decret dels coprínceps del 1981 inicià un procés de reformes encaminades a convertir el Consell General en una assemblea parlamentària amb competències legislatives i de control, que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució que establia el Consell General com a cambra legislativa, presidida pel síndic general, càrrec que ha estat ocupat successivament per Jordi Farràs i Forné (1993-94), Josep Dallerés i Codina (1994-97), Francesc Areny i Casal (1997-2005), Joan Gabriel i Estany (2005-09) i Vicenç Mateu i Zamora (2011-19). El maig del 2019 fou nomenada la primera síndica general, Roser Suñé.
El Consell General consta de vint-i-vuit consellers elegits cada quatre anys per sufragi universal directe majoritari, en un 50% pel sistema majoritari de llistes tancades, i en el 50% restant pel sistema proporcional a partir d’una sola circumscripció per a tot el territori andorrà. Entre el 1997, any que els partits andorrans aconseguiren una certa estabilitat, i el 2009 tingué com a força majoritària en el govern el Partit Liberal d’Andorra i, en l’oposició, el Partit Socialdemòcrata d’Andorra, que el 2009 fou primera força i partit de govern en la legislatura. El 2011 i el 2015 Demòcrates per Andorra aconseguí majoria absoluta, que perdé el 2019 tot i restar com a força més votada i partit de govern (el darrer en coalició). En la legislatura 2011-15 fou primera força d’oposició el Partit Socialdemòcrata, i en la legislatura 2015-19 ho foren els liberals. Després de les eleccions del 2019 els socialdemòcrates tornaren a encapçalar l’oposició.
El Consell General nomena el cap de Govern, càrrec que ha estat successivament ocupat pels liberals Òscar Ribas i Reig (1993-94), Marc Forné i Molné (1994-2004) i Albert Pintat i Santolària (2004-09). El socialdemòcrata Jaume Bartumeu i Cassany (2009-11) fou el primer cap de Govern no liberal. Després de les eleccions de l’abril del 2011 fou rellevat pel liberal Antoni Martí, revalidat en el càrrec el març del 2015, i substituït, en les eleccions de maig del 2019, pel també liberal Xavier Espot Zamora. La seu és —com ho fou tradicionalment en l’antic sistema— a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.