Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT. Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya. Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952.