Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin. Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada. Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més. Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà. Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi. El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva manca de misteri i la seva claredat textural. Pot ésser integrat en diversos corrents artístics: l’avaluació de la natura i la seva idea que la pintura és sinònim de sentiment el relacionen amb el Romanticisme; d’altra banda, pel seu paisatgisme plein-air, mancat d’artificis, fou admirat i seguit pels membres de l’escola realista de Barbizon, mentre que la intuïtiva desintegració de la llum en taques de color, especialment en els esbossos, féu que els impressionistes el consideressin un precursor. Entre les seves obres es destaquen la sèrie d’estudis de núvols (1821-22), les diverses representacions de la catedral de Salisbury (1823, 1829, 1831), el Castell de Hadley (1829, National Gallery), el retrat de Maria Bicknell, la seva dona (1816, Tate Gallery, Londres). La seva filla llegà bona part de la seva obra al Victoria and Albert Museum de Londres el 1888.
El carro del fenc , de John Constable (1821) (National Gallery, Londres)
© Corel Professional Photos
Pintor anglès.