i Constança de Sicília | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Constança de Sicília

història hist
Emperadriu d’Orient a Nicea.
?, ? — València, 1307

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se (1241) amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí. Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg (1259), que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília. Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó; Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets que pretenia sobre viles i comarques d’Anatòlia, herència que no fou mai feta efectiva, malgrat l’ambaixada a Constantinoble feta per Bonanat Reig amb aquesta intenció el 1320.

Llegir més...