Constantí II

el Jove (snom.)
Flavius Claudius Iulius Constantinus (la)
(Arle, 317 — Aquileia, 340)

Emperador romà (337-340), primogènit de Constantí I el Gran.

Segons la divisió de l’Imperi feta pel seu pare, li correspongué l’administració d’Hispània, Britània i les Gàl·lies. Exercí una autoritat superior sobre els seus germans Constant I i Constanci II, la qual cosa provocà el recel de Constant, que dominava Itàlia i Àfrica. Fou mort quan intentava de sotmetre el seu germà.