Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern. Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs (740). Derrotà el seu cunyat Artavasdos (742), que havia usurpat el tron. Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus. Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards (751). Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble (754). Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i enterboliren les seves qualitats de governant. De fet, portà a terme una gran obra legislativa, administrativa i de reorganització interna. Morí en una campanya contra els búlgars.