Dèspota de Mistra (Morea), adquirí Clarença a causa del matrimoni (1428) amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia; s’apoderà de Patres (1429); ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania. El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes. Constantí fou coronat emperador a Mistra (1449) i portat a Constantinoble per vaixells catalans. Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia (1452), contra el sentiment general del clericat i del poble, la unió de les Esglésies decretada al concili de Florència (1439). Iniciat el setge de Constantinoble (abril del 1453), oferí infructuosament la pau al soldà, en canvi, de tribut; es negà a rendir la ciutat i a acceptar, en compensació, el reconeixement de la sobirania sobre Morea sota el vassallatge otomà. Morí combatent a la porta de Sant Romà en l’assalt que lliurà Constantinoble al domini otomà i que posa fi a l’imperi de Bizanci.