Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905. S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia. Col·laborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926), i fundà la Clínica Corachan (19 de maig de 1921), entitat privada que publicà uns Anales... (1925-35) d’aparició irregular. Presidí (1932-34) l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou nomenat (1933) professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà Cirugía gástrica (1934) i, amb Francesc Domènech i Alsina, una Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936). Dirigí el Diccionari de medicina (1936), que fixà la terminologia mèdica en català. Al maig del 1936 fou nomenat conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya; en començar la guerra civil dimití, i l’any 1937 anà a França i després a Veneçuela, on fou director de l’Instituto de Cirugía Experimental i catedràtic de tècnica anatòmica de la Universidad de Caracas. El 1941 tornà a Barcelona. Com a cirurgià gaudí de prestigi internacional i formà nombrosos deixebles, alguns dels quals ampliaren la seva clínica, i que des del 1948 publica “Anales Instituto Corachan”.