Fill d’una família establerta al Vallès (senyors del Far). Fou bandejat de Barcelona pels consellers, acusat d’haver-los injuriat. El 1334, tanmateix, el rei li atorgà l’absolució plena de les causes pendents, i des d’aleshores estigué plenament dedicat a les accions guerreres. Prengué part a favor de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca: durant la campanya del Rosselló fou capità de Canet (1344). Destinat a Sardenya com a governador interí (1347), i poc temps després com a titular (1348), lluità activament contra la rebel·lió dels d’Oria. El 1349 lluità, a Mallorca mateix, contra Jaume III, i el vencé en la batalla de Llucmajor (1349); en recompensa, Pere III li concedí les possessions de Collsabadell i de Sant Joan Sanata, al Vallès (1350). Retornat a Sardenya, continuà la seva lluita contra els rebels: els d’Oria i després els mateixos Arborea, que s’aliaren amb aquells. Morí durant el setge de l’Alguer, on es resistia Marià d’Arborea.