Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver. Graduat mestre en arts (1549), continuà els estudis a París (1550-51) i a Lovaina (1552-54), on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver. Treballà al servei de l’impressor M. Nucio (1555-61); d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G. Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran. Fou obertament hostil a les doctrines luteranes. Tornat a València (1563), es graduà en teologia i, a part un viatge a Roma (1569-71), motivat per la seva curiositat humanística, ja no se'n mogué més. Fou examinador de teologia a la universitat. Deixà inèdita una extensa autobiografia, en castellà, interessant pels detalls ambientals que aporta sobre la vida cultural de València, París, Lovaina i Roma (publicada el 1927), i és autor d’un tractat sobre La manera de escrevir en castellano (Anvers 1556) i d’altres de tema religiós o circumstancial.