Féu il·lustracions per al Faust de Goethe i per al Nibelungenlied. El 1811 anà a Itàlia, on s’integrà al cercle dels natzarens, dels qual esdevingué autèntic capdavanter. Tornà a Alemanya el 1819, i fou director de les acadèmies de Munic i de Düsseldorf. Amb un hàbil sentit de la composició, donà una nova empenta a la pintura mural alemanya (frescs de la Gliptoteca, 1820-30, i de la Ludwigskirche, 1836-39, a Munic; cartons preparatoris per a la decoració de l’ossari de la catedral de Berlín, 1841-67, a la galeria nacional de Berlín). El 1845 aconsellà, amb èxit, el nomenament de Pelegrí Clavé com a director de pintura de l’Academia de San Carlos de Mèxic. El seu art és fruit de la conjunció entre un conscient germanisme romàntic i un classicisme rafaelesc.