Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles. Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó. Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei. És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic.