Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes (1917). Periodista genuí i típic home de penya, col·laborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M. de Sagarra. Després de la guerra exercí crítica a “Destino” (des del 1948) i a “La Vanguardia” (des del 1955). Col·laborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges”. Havia emprat els pseudònims Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll. Publicà monografies com Juan Serra, pintor (1942), Gimeno (1949) —en català—, Bosch-Roger (1959), Joan Vila-Puig (1964), Francesc Serra (1965), Pintores frente al mar (1969). Fou un dels recreadors de l’antiga penya de La Punyalada. Fou professor d’història de l’art a l’escola de Llotja i acadèmic electe de Sant Jordi (1965). Reuní un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d’Art de Barcelona. La seva biblioteca particular també fou donada a l’Escola Massana. Un recull dels seus escrits dispersos ha estat publicat amb el títol de Setanta anys de vida artística barcelonina (1980).