D’extracció obrera, milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català. Treballà a l’editorial L’Avenç; fundà la Companyia Lliure de Declamació, dissolta el 1895, i poc temps després creà l’Agrupació Avenir, des d’on féu conèixer Ibsen, Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau, etc, que traduí. Autor dels drames Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903) i El morenet (1904). El 1933 publicà La vida gloriosa, recull de diversos escrits redactats entre el 1918 i el 1927, entre els quals la comèdia La brava joventut i el poema dramàtic Flametes del gran amor. Publicà també el llibre de poemes Anarquines (1908). En general, la seva obra és una exposició raonada de les seves idees àcrates.