És una regió agrícola on predomina el bocage, amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia (bestiar boví i porcí), especialitzada en productes lactis i embotits. És l’antic país dels consorani, nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge (1114-44) a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans. El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars (entre el 1210 i el 1216), la qual li vengué el seu comtat (1229) per 15.000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al monestir de Vallbona (on vivia encara el 1250). En morir, Roger II deixà el vescomtat de Coserans al seu fill Roger III, hagut de la seva primera muller Cecília de Forcalquier, i el Pallars a Arnau Roger, fill de la tercera, Sibil·la de Saga. Entre el 1283 i el 1328, el fill i successor de Roger III, Arnau I d’Espanha, i el fill d’aquest, Roger IV, envaïren unes quantes vegades el Pallars, al·legant pretesos drets successoris, ajudats pels comtes de Foix. Els seus intents annexionistes toparen, però amb la resistència de pallaresos i dels monarques catalans, decididament contraris a aquella política. Vers el 1445, en morir el vescomte Joan Roger II, rebesnet de Roger IV, el vescomtat fou heretat per la seva germana Elionor, muller de Joan II de Foix, senyor de Fornets, de Rabat i de Seron, i pels descendents d’aquests. Des del 1790 forma part del departament de l’Arieja. El títol de vescomte de Coserans fou concedit el 1830 pel rei d’Espanya a Josep d’Espanha i Rossinyol, segon comte d’Espanha, descendent dels primers vescomtes. El bisbat de Coserans (o de Sant Lizier de Coserans) és esmentat des del principi del segle VI (concili d’Agde, l’any 506): Pèire de Marca en fou un dels titulars (1648-54) abans de la seva promoció a l’arquebisbat de Tolosa. Fou suprimit el 1801 i agregat al de Pàmies.
Vescomtes de Coserans
©