Dirigí la Gaceta de Madrid abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época en 1868-74. Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances (1890), de gràcia i justícia (1891) i de governació (1895). El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921. Publicà Historia de la administración pública en España (1851), Problemas relativos a las prisiones (1879), Estudio histórico-crítico de la Mesta (1898).