Fou director del Diario de Sabadell, fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona. Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya, de la qual fou redactor en cap. Milità a la Lliga Regionalista. El 1936 s’exilià a Itàlia. Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935), en col·laboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), en col·laboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso (1938), signant Giovanni Meliani.