El text originari, redactat en llatí ( Consuetudines Ilerdenses ), fou traduït al català al començament del s XIV. Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits. L’ordre de prelació establert fou: costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes. Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya.