Col·laborà amb Hardouin-Mansart —el qual succeí en el càrrec de primer arquitecte del rei (1708)— en la construcció de la capella del palau de Versalles. L’Hotel du Lude a París (1710), la font de la Samaritana (1715), avui desapareguda, i la façana de l’església de Saint-Roch (1735) marcaren l’evolució del seu estil, que, sense apartar-se del classicisme francès, introduí uns elements de confort i una suavització del rigor acadèmic.