S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet, Marià Espinal, Josep Obiols, Josep de Togores, Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia. Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint; representaven l’ala jove del Noucentisme. El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica. Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes.