Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general (1836-48) i rector de l’Académie de Dijon (1848-62), i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia. La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses (1838), sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu. traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme (1875).