És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus, soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus. La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km2; és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga. La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre les badies de Roses i del Port de la Selva; en són elevacions destacades el Pení (613 m), la muntanya Negra (443 m), el puig Alt (490 m) i el de l’Àliga (463 m). Amples superfícies d’erosió són a nivells més baixos, una de 280-300 m, dominant l’aiguavés que dibuixa la serra de Rodes, a 180-200 m, on s’han establert una sèrie de masos, aprofitant els sòls resultants de la descomposició de granits i de gneis; al sud-est de Roses aquest nivell assoleix 229 m al puig Rom. El litoral és extremament articulat a causa de la direcció transversal del relleu respecte a la costa i la interrupció dels esquists predominants per alineacions de dics eruptius (migmatites) o de calcàries. L’índex d’articulació, que és d’1,61 com a mitjana de la Costa Brava, és ací de 3. El sector nord, de la punta de s’Arenella a la del cap de Creus, constitueix una costa salvatge, batuda per les tramuntanes del golf del Lleó, sense més recers que el port de la Selva i el més perillós del Golfet, evitada, com tot el golf del Lleó, pels navegants antics, que de Marsella solien enfilar Cadaqués. El sector llevantí, fins al cap de Norfeu, dibuixa cales que són veritables ries (la de Cadaqués, cala Jóncols). La costa de migjorn, entre Norfeu i la magnífica badia de Roses, fa una altra entrada profunda a la cala Montjoi. La força de l’erosió, sota un clima més aviat sec i molt ventós, ha eliminat gairebé del tot les arbredes, reduïdes a claps d’alzines enmig de bosquets de suredes, sovint degradats en brolles de brucs. Als llocs més protegits han perviscut les oliveres, i vinyes a prop de Roses, que n'havien arribat a constituir el paisatge dominant. Ha estat declarat zona natural protegida ( parc natural del cap de Creus.
El cap de Creus
© Fototeca.cat