Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat. Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII (1319), el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers (això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu). La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar. El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III (1522), i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona (1550). Fou secularitzat per la reina Maria I (1789) i adoptat a l’imperi brasiler (1843). El seu distintiu era una creu llatina patent de gules carregada d’una creu llatina d’argent.