i Sant Crist | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sant Crist

SinònimCrist
Crist en la Creu , representació pictòrica que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) del tema de la Crucifixió
© Corel Professional Photos
cristianisme crist i art art
Representació de Jesucrist clavat en creu.

Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu . Les primeres representacions del Crist en creu són del s. V (porta de Santa Sabina, a Roma; capseta de vori del British Museum de Londres). Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla (cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del Crist crucificat feta pel concili d’Elvira, el 305). A l’Orient i, per la seva influència, també a l’Occident, el Crist en creu tingué primerament un caràcter triomfal, manifestat en la vestidura, en algunes insígnies imperials i en l’actitud hieràtica. El tipus majestat existent als Països Catalans pertany a aquest corrent. A l’Occident, però, a partir dels s. XI i XII la figura del crucificat prengué un caràcter més humanitzat i realista, en part per influència de la pietat franciscana, i l’aspecte sofrent prevalgué, sobretot a partir del s. XIII, damunt l’aspecte gloriós. Entre les representacions medievals del Sant Crist, cal remarcar els exemples dels italians del s. XIII —de tradició bizantina— pintats sobre taula en forma de creu (Cimabue, el de Santa Croce de Florència). Al Prerenaixement i al Renaixement hi ha mostres escultòriques importants (Brunelleschi, el de Santa Maria Novella de Florència; Miquel Àngel, el de Santa Croce de Florència). Una popularitat particular ha obtingut l’exemplar pictòric de Diego Velázquez (Museo del Prado, Madrid). La Contrareforma renovà el tipus ascètic amb un realisme minuciós accentuat per la policromia; en són exemples notables els obrats pels imaginaires castellans i andalusos als s. XVII i XVIII. Als Països Catalans, a part les representacions de grup, com el davallament , el tipus majestat fou succeït (s. XIII) pel tipus abatut, realista, representat gairebé nu i amb les quatre extremitats clavades a la creu (com el de la Portella —destruït el 1936— i el de Manresa). El model gòtic accentuà el realisme, i els dos peus solen ésser clavats amb un sol clau (com els d’Igualada, Cervera, Balaguer, Sort, Piera, Llívia, Mediona, etc). A València la imatge més important és el Crist del Salvador (devers el s. XIII). Obra alemanya del s. XIV o del XV és considerat el famós Devot Crist de Sant Joan de Perpinyà. Del s. XVI és el Crist de Lepant , molt venerat a la seu de Barcelona. Modernament, només el Crist de Portlligat de Salvador Dalí (Art Gallery, Glasgow) ha tingut una transcendència àmplia. Sovint hom anomena també Crist qualsevol imatge jacent o triomfant de Jesús .

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...