Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions (similars a les atorgades als croats) als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans. Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa (1118); Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida (1122); Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa (1148); Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212); Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València; Climent IV amb motiu de la conquesta de Múrcia per Jaume I (1265). Acabada la Reconquesta el 1492, Ferran II n'aconseguí d’Alexandre VI per a Catalunya-Aragó i de Castella amb motiu de les campanyes nord-africanes (1497).
Prorrogada des del segle XVI, esdevingué una font d’ingressos de la monarquia. Inicialment era administrada pels bisbes, amb interferències dels funcionaris reials. Des del 1509 (el 1534 de manera definitiva) fou nomenat un comissari general de Croada, que presidia el Consell de la Croada, i alhora hom creava el càrrec de comissari de la Croada. Pel concordat del 1851, la recaptació fou destinada a sufragar les despeses del culte i les facultats del comissari general passaren a l’arquebisbe de Toledo, i les dels comissaris diocesans, als bisbes respectius. La butlla de la Croada no era concedida als territoris que deixaven de formar part de la monarquia hispànica, amb l’excepció de l’antic regne de Nàpols i Portugal (fins el 1910 i el començament del segle XX, respectivament). Fou suprimida el 1966.