Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau (Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’). D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars. Amb B.Balassi, destacà també en la poesia amorosa. És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya (‘Dorotea’, 1799), i en Halotti versek (‘Versos mortuoris’, 1804) resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima.