Es doctorà en medicina i en farmàcia. Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona (1934), del Litoral (Argentina), Cochabamba (Bolívia) i La Plata (1956-69). Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya. Fundà i dirigí Revista Médica, i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen: Reumatismo cardioarticular (1933), La hidrología en la práctica médica (1935), Psicobiología general de los instintos (1938), Psicobiología del lenguaje (1940), Reumatología (1953, 2 vols. en col·laboració amb Joan Rocamora), Ramón Llull, médico y filósofo (1977), Psicologia de la percepció visual (1981), Psicogenia de la agresión (1983) i Manual de hidrología médica argentina (1985, en col·laboració amb Márquez Miranda). A més, és autor de gairebé 140 treballs sobre investigació clínica i fisiopatologia, una trentena d’estudis sobre psicologia i antropologia i una vintena d’assaigs de temes diversos.