Situació i presentació
Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit (Baix Penedès), al N amb les terres de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i al S amb la Mediterrània. La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral: la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal; a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit. D’altres pujols són el de la Cogulla (140 m), el de Rovirosa (153 m) i el de Salvi (173 m), situats a la part septentrional del terme. Aquesta part muntanyosa és de materials cretacis, amb una clapa miocènica residual a la zona on hi ha el mas del Barretasso i el Mas Guineu. Al pla hi ha argiles gredoses del Quaternari i a la costa, de la vila de Cubelles en avall, al·luvions deltaics i aiguamolls naturals, que avui han estat reomplerts artificialment.
L’eix hidrogràfic principal és el riu de Foix, conegut també com a riera de Cubelles, la qual travessa el terme de N a S. Hi entra, procedent del terme de Castellet, pel congost de Rocacrespa i recorre un curs d’uns 6 km per dins el terme. Per la dreta rep les aigües del fondo del Trader i del fondo del Camí Vell de l’Arboç. Per l’esquerra, a tocar de la vila de Cubelles, rep el torrent de Santa Maria. A causa del caràcter torrencial d’aquest riu, les aigües del qual són embassades al pantà de Foix dins el terme de Castellet, el fenomen deltaic és molt poc pronunciat. S’havia caracteritzat per la gran aportació de còdols arrodonits de calcàries, vora el cap de Sant Pere.
El terme comprèn a més de la vila de Cubelles, cap municipal, la caseria de Rocacrespa, les antigues quadres de Gallifa, de Sant Pere (on havia estat situat el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de la Marmota, i un nombre important d’urbanitzacions esparses arreu de les terres municipals, entre les quals destaquen el Corral d’en Cona, el Mas Trader, el Molí de la Palma, el Parc de Cubelles, Santa Maria de Cubelles, entre els termes de Vilanova i la Geltrú i Cubelles, la Solana, la Gavina, les Estoreres, el Corral d’en Tort i la Mota de Sant Pere, entre d’altres. Travessen el sector meridional del terme, paral·leles a la línia de costa, la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, i la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona, que hi té estació i pel sector central, en la mateixa direcció, l’autopista C-32.
Cubelles Casal dels marquesos d’Alfarràs
© Fototeca.cat
Al sector NE, prop de Rocacrespa, hi passa la carretera local de Vilanova i la Geltrú a Castellet, que es comunica amb Cubelles mitjançant un ramal que passa pel mas del Salze i pel Corral d’en Cona.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (cubellencs) del terme de Cubelles van lligades a la població de Vilanova, les quals van experimentar una considerable davallada al llarg del segle XIV, ja que passà de 199 a 121 focs del 1358 al 1380, a excepció de les quadres de Gallifa i Rocacrespa, que tenien totes dues una trentena escassa de focs. Un cop consumada la separació de Vilanova restaven només 35 famílies el 1553. Experimentà un notable augment al llarg del segle XVIII, en què passà de 440 h el 1718 a 692 h el 1787, i també al segle XIX, fins a atènyer 895 h el 1900. Durant tota la primera meitat del segle XX la població es mantingué al voltant de 750 persones, fet que canvià a la dècada dels cinquanta. La immigració, la creació de la primera central tèrmica i l’augment del turisme i els seus serveis marcaren un clar ritme ascendent en la segona meitat del segle XX, que continuà sobretot els anys noranta. El 1975 el nombre total d’empadronats era de 1.801 h, el 1981 n’hi havia 2.214, que pujaren a 3.149 h el 1991, 7.326 h el 2001, 10.617 el 2005 i 13.995 el 2010. A partir d’aquest any, l’augment ha estat molt més lleu.
L’agricultura és dedicada principalment al secà; hi predomina el conreu de la vinya (hom elabora cava) i dels cereals, però també hi ha, entre altres, hortalisses i fruiters (presseguers especialment). L’activitat ramadera se centra en l’aviram, però a més hi ha bestiar oví, cabrú i boví.
La indústria és diversificada. Destacà en un principi el sector energètic, amb una central tèrmica que inicià la seva producció el 1950, posteriorment (1979) hom posà en funcionament la central tèrmica de Foix, que el 2010 reduí l’activitat al mínim i el 2015 hom n’anuncià el tancament gradual en uns quatre anys. També són rellevants els sectors del metall i (especialment fins a la crisi del 2008) les constructores, amb tot l’ampli ventall d’empreses subsidiàries i de materials de la construcció, que aquestes generen. Amb tot, és el sector terciari el que ha esdevingut el principal centre d’ocupació de la població. Cubelles celebra mercat setmanal el divendres, i disposa d’un centre d’educació ambiental (al Mas d’en Pedro, on també es fan colònies) i una àrea d’esplai i d’observació del medi natural a la desembocadura del riu de Foix, a més de diverses instal·lacions esportives entre les quals destaca la zona poliesportiva municipal. El turisme pot trobar allotjament en diversos establiments hotelers i en càmpings.
La vila de Cubelles
La vila de Cubelles (12 m d’altitud i 3.186 h el 2006) és situada a l’esquerra del riu de Foix, en terreny pla, a 1 km de distància de la platja. La vila vella és dalt un petit turó, on es bastí l’església de Santa Maria i el castell de Cubelles. Aquest sector és limitat a tramuntana pels carrers del Raval, del Mig i de Jacint Verdaguer, i a migdia pels de Víctor Balaguer i d’Àngel Guimerà. Forma un clos de figura el·líptica amb l’eix principal constituït pels carrers de Colom i Major, mentre que l’eix transversal és format pels carrers de Narcís Bardagí (fill il·lustre de la vila) i de l’Església; a l’encreuament dels eixos hi ha la plaça de Santa Maria, on s’aixeca l’església parroquial de Santa Maria de Cubelles.
L’església és un edifici barroc dels segles XVII i XVIII, de planta rectangular i tres naus dividides en trams, l’existència dels quals és reflectida a l’exterior per contraforts. La coberta és de teula, de dos vessants. La façana, de composició senzilla, acaba amb un frontó triangular; és arrebossada i pintada imitant un encoixinat pla i enmig del parament s’obre una finestra circular. Té un portal amb llinda, emmarcat per uns brancals de pedra i un frontó trencat, amb volutes. El campanar, del 1765, es dreça sobre la nau esquerra. És de planta quadrada i té tres cossos vuitavats, el superior més petit i un corredor protegit per una balustrada. L’església actual fou començada a construir el 1697, en substitució d’una d’anterior de menor capacitat, però no fou acabada fins el 1737, ja que durant la guerra de Successió s’interromperen les obres. El 1939 s’habilità com a parròquia la sala gran de la rectoria, mentre es reconstruïa l’edifici de l’església, la nau de la qual no s’acabà de cobrir fins el 1955. La casa rectoral, a ponent del temple, tenia un pont elevat que comunicava ambdós edificis, i que desaparegué quan es reconstruí la rectoria; amb aquestes obres s’enderrocà la major part de l’antiga construcció, amb la qual cosa es perdé una estampa tradicional de la vila.
El carrer Major, que va de l’església a una de les sortides de la vila, es caracteritza per les cases de planta baixa i dos pisos i perquè hi conviuen una arquitectura popular i altres construccions del segle XIX. En una cantonada al carrer Major hi ha la Casa de la Vila, edifici molt renovat, amb data al llindar del 1792.
Ben a prop de l’església parroquial, situat en una petita plaça que forma el carrer del Dr. Juncà, hi ha el Casal dels Marquesos d’Alfarràs, que fou bastit el 1675 sobre les restes de l’antic castell de Cubelles. És una construcció de grans dimensions i d’estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos, golfes i teulades de quatre vessants. La façana presenta, a la part dreta, un portal d’accés emmarcat en pedra. Damunt la clau de la llinda hi ha un escut amb la data del 1675. La distribució de les obertures, que originàriament era simètrica, ha estat alterada modernament. Totes les obertures són emmarcades en pedra i amb llinda. A la part posterior de l’edifici hi ha, adossada, una torre semicircular. La construcció d’aquest casal, bastit en 1673-75, fou empresa pel senyor del lloc, Carles de Llupià i de Vilanova, d’acord amb el projecte de fra Josep de la Concepció, autor també del campanar de Sant Antoni de Vilanova. L’any 2000 s’hi realitzaren obres de restauració.
El carrer de Sant Antoni, a llevant, era l’entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. La capella de Sant Antoni de Pàdua, situada en aquest carrer, fou construïda per Marià Gassó el 1694, segons la llinda del seu portal. És un edifici d’una sola nau, coberta amb teulada de dos vessants, amb campanar de cadireta. El 1764 es col·locà, davant mateix de la capella, una fita de Vilanova, després d’un llarg plet sobre la delimitació dels termes respectius. S’hi mantingué fins el 1850, que fou traslladada ran del torrent de Santa Maria. Al mateix carrer de Sant Antoni hi ha Can Travé, un gran edifici bastit a la segona meitat del segle XX a partir d’unes cases ja existents dels segles XVIII i XIX. L’edifici, ampliat i transformat a partir del disseny del seu antic propietari, ha rebut la influència del llenguatge clàssic, ben visible a la llarga façana que dona al carrer. És un conjunt complex, integrat per una construcció principal, destinada a habitatge i a allotjar-hi el gabinet d’història natural, un pavelló annex que havia estat destinat a biblioteca (s’hi guardava una excepcional biblioteca de mitologia clàssica, amb documents que van des del segle XVI fins als nostres dies), i un jardí que conté, a més de diverses escultures, una bona mostra d’espècies botàniques exòtiques.
A partir del 1960 s’han anat aprovant diversos plans parcials per a l’engrandiment urbà de la vila de Cubelles. El del Sector Marítim comprèn la zona que va des del ferrocarril a la platja, amb l’eix principal a l’avinguda de la Mediterrània, que arriba fins al Passeig Marítim, on hi ha el Club Marítim, alguns hotels i restaurants i moltes cases d’estiueig. A la platja s’han construït diversos espigons. Altres sectors urbanitzats han estat els del Molí de Baix, de Bardagí, de l’Eixample o el de la Mota de Sant Pere (a la dreta de la desembocadura del riu de Foix). Si bé l’estació data del 1881 i la Rambla (passeig de Narcís Bardagí), que unia el centre de la vila amb l’estació, és del 1935, el projecte d’urbanització de l’antic camí de l’Estació al riu de Foix, on hi ha el Molí de Baix, no fou aprovat fins el 1964. A llevant del passeig hi ha el sector de Bardagí i l’Eixample. A la zona de tramuntana sorgí el barri de la Creu (1967), format a partir del carrer de Sant Antoni, del qual són eixos transversals el passeig de Vilanova, el carrer de la Creu i el de Sumella, aquest darrer l’antic camí de Barcelona per l’interior, que passava pels Sis Camins. El carrer de Sant Pere és partió del terme amb el de Vilanova i porta fins al Juí del Moro, on hi ha la urbanització de Santa Maria de Cubelles, compartida pels dos termes.
A la vila hi ha diferents entitats i associacions de caràcter cultural, folklòric i esportiu, entre les quals cal esmentar per la seva tradició la Fundació Estapé i la Societat Recreativa l’Aliança, fundada el 1923. Entre els equipaments culturals hom pot destacar la Casa de Cultura i Can Travé, amb una col·lecció particular d’història natural que el 2000 era en projecte de trasllat al castell de Cubelles un cop aquest s’hagués restaurat, juntament amb el museu Charlie Rivel Hall. Aquest darrer museu recull part del llegat de Josep Andreu i Lasserre, Charlie Rivel, el pallasso català més universal. Fill d’una família de funàmbuls, va néixer a la vila de Cubelles l’any 1896 i morí a Sant Pere de Ribes el 1983. El museu mostra el vestuari del pallasso i, a més, es pot contemplar el seu primer violí i les medalles, diplomes i guardons que rebé al llarg de la seva carrera professional. També hi ha una àmplia mostra de fotografies de l’artista amb personatges famosos com Stan Laurel i Oliver Hardy.
Entre les principals celebracions de Cubelles cal mencionar la festa major per la Mare de Déu d’Agost (festa documentada ja el 1363) i la festa major petita, pel juliol, en honor a sant Abdó i sant Senén, amb una trobada de gegants. Són també populars el Concurs Nacional de Roses, pel maig, i la festa de la verema, pel setembre. El 1996 es recuperà el viacrucis per Setmana Santa.
Altres indrets del terme
Gallifa
L’antiga quadra de Gallifa és situada en un tossal de la riba esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila de Cubelles. El lloc és documentat el 1100. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia 14 focs. A la primeria del segle XVI pertanyia a Joan Boscà i Almogàver (1487⁄92-1542), el poeta renaixentista que introduí la mètrica italiana en la poesia castellana i que en poesia catalana mostra una gran influència d’Ausiàs Marc. La seva hereva, Marianna d’Aragó i Boscà, va vendre el lloc de Gallifa a Joan Bardagí, el 1565. Segons el fogatjament del 1553 la quadra tenia aleshores 4 focs. Pertanyien a la seva jurisdicció el Corral de l’Almirall, el Molí de l’Esteper (abans Mas de na Fustera), el Corral d’en Cona, el Corral del Tort, el Mas Palau, Can Baró, Can Prats (actualment el Molí de l’Anton), Can Granell i el Mas Trader.
S’hi conserva, en un tossal proper, la Casa de Gallifa, finca agrícola i edifici de planta rectangular i coberta de dos vessants. L’església de Sant Pau i Santa Llúcia, dalt d’un turó, conserva l’edifici construït el 1799, encara que ja és documentada el 1603. L’edifici té planta rectangular, absis rodó, coberta de dos vessants i campanar d’espadanya. La façana és barroca. En estat d’abandó conserva, però, una pica beneitera del 1632. Fou adquirida per un particular de l’Arboç, després de la desamortització del segle XIX, i espoliada el 1936.
Rocacrespa
La caseria i antiga quadra de Rocacrespa (40 m d’altitud) és a la riba dreta del riu de Foix, a la part septentrional del terme, vora el límit amb Castellet i la Gornal. S’hi accedeix per un trencall de la carretera de Vilanova a Castellet. A la caseria hi ha Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare, les Casetes, la Capella i Can Rovirosa, que és la més gran i conserva unes pintures murals del final del segle XVIII fetes per un emigrat que s’hi refugià. El lloc és documentat el 977 i el 999. Al segle XIV era dels Lledó. La capella, bastida al segle XVI i situada en un extrem de la caseria, era dedicada antigament a Sant Gabriel i després es canvià la dedicació per la de Sant Jaume. És una petita construcció d’una nau i d’estructura molt senzilla, amb coberta de dos vessants, de teula. La façana presenta una porta d’accés d’arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d’espadanya. El conjunt és emblanquinat i decorat amb elements de maó vist. La capella és datada, a la dovella central del portal, el 1556. Hi havia una casa fortificada, anomenada el Castell, que s’ensulsià el 1636. Els Rovirosa, actuals propietaris, s’esmenten a Rocacrespa com a pagesos durant el segle XVI i, a poc a poc, anaren adquirint la majoria de les propietats que componen la caseria. El 1599, en una concòrdia entre regants i moliners, hom esmenta sis molins vora la zona de Rocacrespa, el molí d’en Cucurella i, aigua avall, el molí del Salze, el molí Nou, el de l’Esteper, el de l’Anton i el de Baix. El 1845 encara hi funcionaven tots, però avui són abandonats i destruïts, excepte el de l’Anton, que ha estat transformat en masia.
Sant Pere de Cubelles i la Marmorta
L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era vora la desembocadura del riu de Foix, vora el cap de Sant Pere (prop del qual hi ha actualment un càmping). Les restes de l’antic priorat de Sant Pere foren destruïdes en urbanitzar aquella zona. Eren situades damunt d’un turonet on actualment hi ha una casa d’estiueig, en un lloc que és bastant ric en vestigis arqueològics. El priorat canonical augustinià de Sant Pere de Cubelles, que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, és documentat el 1205 i confirmat el 1258, establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç. Potser a causa del seu emplaçament, en un lloc d’aiguamolls, el priorat mai no gaudí de gaire importància. Al segle XIV hi havia quatre focs a la quadra de Sant Pere. El 1581 encara subsistia el priorat i després, ja secularitzat, bé que conservant el nom de priorat, perdurà fins a la primeria del segle XIX i encara el 1820 tenia béns a la contrada. La Marmorta era un estany que hi havia entre els termes de Cunit i de Cubelles i que com a tal figura en el mapa de Catalunya de Francesc de Garma i Duran, del segle XVIII. El topònim és documentat el 1350. Actualment aquest estany, del qual escrivia Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, que era un focus epidèmic, com tots els estanys i aiguamolls de la costa, ja ha desaparegut.
La història
A l’indret conegut com la Mota de Sant Pere, sota un fortí construït durant la Guerra Civil de 1936-39, el 2018 s’hi descobrí un jaciment iber datat del segle V aC, on s’identificà un poblat en un estat de conservació molt bo i restes fins a l’arribada dels romans, en una superfície aproximada d’1,5 ha. Per la situació es creu que podria ser el port principal del riu de Foix. Tanmateix, els orígens històrics coneguts del terme se centren en l’antic castell de Cubelles, documentat el 1041 en el testament de Gombau de Besora, que el posseí i que, probablement, l’havia edificat o reconstruït; el domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona. El terme i el castell de Cubelles foren reincorporats a la corona per Jaume I el 1251, monarca que també atorgà una carta de franqueses al lloc de Vilanova de Cubelles, situat a l’extrem oriental del terme d’aquest castell, molt a prop del de la Geltrú, que pertanyia al bisbe. El castell de Cubelles fou alienat posteriorment per Alfons II, que el 1288 el vengué a Gispert de Castellet. El 1318 Jaume II declarà Cubelles i Vilanova unides inseparablement a la corona, però posteriorment el castell de Cubelles fou altre cop alienat i recuperat per la corona el 1387, bé que la vídua de Joan I, Violant, pledejà (1414-18) amb la universitat del lloc, plet que es resolgué a favor d’aquesta. Al segle XVII el castell de Cubelles pertanyia als Llupià, marquesos d’Alfarràs, i passà als seus successors.
La municipalitat de Cubelles té l’origen en el privilegi d’Alfons III, del 1335, que autoritzava l’elecció anual de quatre jurats i de deu consellers. El 1442 la reina Maria, en nom del rei Alfons IV, augmentà el nombre de jurats a 5 i el de consellers a 25; del total, 15 eren de Vilanova, 10 de la Geltrú i 5 de Cubelles. La vila de Cubelles intentà de separar-se de Vilanova el 1572 però, després de moltes diligències, ho aconseguí el 1611, en autoritzar-se la separació dels comuns de Cubelles i de Vilanova i la Geltrú, tot mantenint un batlle comú i un jurat en cap a Cubelles, amb funció de sotsbatlle.
Hom desconeix l’origen de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. És esmentada el 1154 en el breu d’Anastasi IV. El fet que anteriorment s’esmentin els preveres Arsolius i Auriolus , el 973, ens indica que probablement l’església ja existia. En el testament de Ramon de Guàrdia, del 1205, es fan unes deixes a Santa Maria de Collebas i a Sant Pere de Cubellis Arnau de Buc, documentat el 1251, és el primer rector conegut de la parròquia. El 1363 fou segregat del terme de la parròquia de Cubelles el de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles. No es conserva cap vestigi del temple del segle XIII. Hom sap que el 1590 s’hi construí la capella i l’altar de la Mare de Déu del Roser, però, tot i així, l’església resultava petita i a la fi del segle XVII es començà l’obra d’un nou edifici parroquial.
Al nord de la carretera comarcal, la riba dreta del riu de Foix ha estat afectada per plans parcials d’urbanització, als sectors del Mas del Pedró i del Mas Guineu o la Solana, on aparegueren diverses sepultures antigues, que hom ha qualificat de paleocristianes.