Cu-cut!

Portada del primer número del Cu-cut! (21-01-1902)

© Fototeca.cat

Setmanari satíric barceloní.

El primer número es publicà el 2 de gener de 1902. Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, més republicanes que no pas catalanistes. Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants: hi publicaren notables caricatures Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias (Apa), Bagaria, Smith i Lola Anglada, entre molts altres. El director artístic, Gaietà Cornet, fou el creador del pagès cofat amb barretina representatiu de la revista. D’entre els autors dels textos, hi escriviren regularment, a banda del director, que emprava el sobrenom de Lleixiu, Josep Morató (Virolet), Manuel Urgellès (Xim-Xim) i Eduard Coca (K.O.K). Des dels inicis, la seva crítica fou motiu de multes i suspensions, que culminaren amb l’assalt i la destrucció dels tallers de la revista i la suspensió per cinc mesos com a reacció a una caricatura de Junceda, publicada el 1905 amb ocasió del Banquet de la Victòria, considerada ofensiva pels militars.

Represa la publicació l’abril del 1906, continuà sent objecte de denúncies i multes. Amb gran èxit de venda (assolí un tiratge de fins a 60.000 exemplars) arribà fins el número 518 (25 d’abril de 1912). L’acudit de Llaverias a la portada amb el títol de La música amanseix les feres, al·lusiu a l’actuació de l’Orfeó Català a Madrid, provocà l’alarma dels dirigents de la Lliga, que en aquell moment negociaven el projecte de la Mancomunitat i que pressionaren per a la suspensió de la publicació, de la qual es distanciaren definitivament. La redacció de la revista en reprengué la publicació (6 de novembre de 1913) i arribà a publicar 31 números més, l’últim dels quals aparegué el 4 de juny de 1914, després del qual tancà definitivament.