En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d’un estudi lul·lià ( escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat. El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins; els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment.