Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau. Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue. Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música. Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals. Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats claverianes barcelonines, que interpretaren sovint Los segadors i Los llenyaters. Quan s’establí a Barcelona el 1870, exercí com a organista a la parròquia de Santa Clara i com a crític musical del Diario de Barcelona i d’El Diluvio, lloc des del qual fou una de les veus influents del segle XIX. Fou director de l’ensenyament musical de la Casa de la Caritat. Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito). Publicà els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerone del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).