Interessat per la filosofia, fou deixeble de Gassendi. En època de la Fronda intervingué en política, primer contra Mazzarino i després al seu servei. Publicà la comèdia Le pédant joué (1654), que fou imitada per Molière, i la tragèdia La mort d’Agrippine (1654). Després de la seva mort foren publicats dos fragments de L’autre monde, la seva utopia inacabada: Voyage dans la Lune (1657) i Histoire comique des états et empires du Soleil (1662); aquests fragments palesen una actitud racionalista, pròxima a la dels “llibertins”, i un humor original, antecessor del de Swift. La seva llegenda donà lloc a la tragicomèdia d’Edmond Rostand (1897), que el presenta com a personatge pintoresc i romàntic.