Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française (1958-60). Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània (1960). Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista. Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili. El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica. Fou condemnat en rebel·lia per alta traïció (1980).