Els conreus de regadiu —hortalisses (carxofes), cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí. La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris. Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí. La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 (1 301 h). El poble , que experimenta un augment lleuger (1 439 h [2006]; 7 m alt.), és al nord del terme; formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la primera meitat del s. XIX. L’església parroquial de Sant Miquel, de la qual depenen Daia Vella i la Pobla de Rocamora, obra del s. XVIII, fou feta construir pels marquesos de Dosaigües, senyors jurisdiccionals. El 1974 li fou annexat l’antic municipi de la Pobla de Rocamora.
Església de Daia Nova
© Fototeca.cat