En finalitzar l’ensenyament secundari (1940) ingressà al partit comunista, aleshores clandestí. Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen. Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció. Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’Humanité, publicacions del partit comunista, col·laborador de Louis Aragon i redactor en cap de Lettres Françaises (1948-72). Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general, difongué l’obra d'Aleksandr Solženicyn a França i el 1974 abandonà el partit.
Amic i confident de Picasso, escriví diversos llibres sobre aquest pintor (Picasso, vie du peintre, 1977; Picasso créateur, 1987; Une saison Picasso, 1997, etc.). Fou també autor d’assaigs sobre literatura i art (Delacroix le libérateur, 1963; Aragon, une vie à changer, 1975; Hans Hartung, 1991) i de memòries polítiques (Prague au cœur, 1974; J'ai cru au matin,1976; Le Futur indocile, 1979; Tout mon temps. Révisions de ma mémoire, 2001; Les combattants de l'impossible. La tragédie occultée des premiers résistants communistes, 2013).