Fou professor d’història i diputat radical socialista (1919-40 i 1946-58), ministre de colònies (1924), d’obres públiques (1930-31) i de la guerra (1932), i cap de govern (1933 i 1934). Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern per tercera vegada (1938-40). La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic (1938), el 1939 declarà la guerra al III Reich. Ocupà el ministeri de la guerra (març del 1940) i el d’afers estrangers (maig del 1940), però fou detingut pel govern de Vichy (juny del 1940) i deportat a Alemanya (1943-45). Fou diputat (1946-58) i president del partit radical (1957-58).