Col·laborà en el diari La Montagne (1905-12); fou cofundador de Le Cri Catalan (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929. Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà (1929-35). Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.