Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia, moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts. Amb Henri de Lubac fundà la col·lecció Sources Chrétiennes. Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà. Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic. Les seves obres principals són Sacramentum futuri (1950) i Essai sur le mystère de l’histoire (1953). Fou membre de l’Académie Française.