Envoltada d’una muralla medieval, entre els seus monuments sobresurt la col·legiata romànica, reformada als s. XV i XVI, on, a la capella gòtica dita dels corporals, és conservada la custòdia reliquiari d’argent daurat, obra de Pere Moragues (1384). El museu parroquial conté bones peces de pintura gòtica (Martín Bernat, B.Bermejo, etc). Fou reconquerida per Alfons I d’Aragó (1121). Ramon Berenguer IV, en canvi del reconeixement per part d’Alfons VII de Castella del seu títol de rei d’Aragó (1137), li prestà vassallatge per Daroca. Fou seu de nombroses reunions de corts (1196, 1222, 1243, 1311 i 1338). En les del 1243 tingué lloc el reconeixement de l’infant Alfons com a hereu de Catalunya-Aragó. En el parlament que hom hi celebrà el 1338, Pere III reconegué de mala gana, per evitar un enfrontament amb Castella, els drets d’Elionor de Castella, vídua d’Alfons III, i dels seus fills. En premi a la fidelitat a Pere III en la guerra de la Unió, aquest sobirà li concedí el títol de ciutat (1366). A partir, almenys, del s. XIII (privilegi de Jaume I del 1249) fou la capital administrativa de la Comunitat de Daroca, integrada per diversos municipis.